ANTICS-MAGATZEMS-MERCADERIES-RENFE-MANRESA-PINTURA-PAISATGES-TRENS-LLOCS-ABANDONATS-CATENARIES-POESIA-ART-PLASTICA-PINTOR-ERNEST DESCALS
ANTICS-MAGATZEMS-RENFE-MANRESA-PINTURA-PAISATGES-CASETA-VIES-TREN-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS
TRENS-ABANDONATS-PINTURA-ANTICS-MAGATZEMS-MERCADERIES-RENFE-MANRESA-PINTOR-ERNEST DESCALS
FABRICA-LA FARINERA-PINTURA-MANRESA-PAISATGES-LA BALCONADA-PINTOR-ERNEST DESCALS
CATENARIES-TREN-PINTURA-VIES-ANTICS-MAGATZEMS-RENFE-MANRESA-PINTOR-ERNEST DESCALS
TORRE-AIGUA-PINTURA-PAISATGES-MANRESA-ANTICS-MAGATZEMS-MERCADERIES-RENFE-PINTOR-ERNEST DESCALS
ANTICS-MAGATZEMS-MERCADERIES-RENFE-MANRESA-PINTURA-PAISATGES-TRENS-LLOCS-ABANDONATS-CATENARIES-POESIA-ART-PLASTICA-PINTOR-ERNEST DESCALS
He volgut tornar a pintar els paisatges que hi han en l'esplanada dels antics magatzems de mercaderies de la Renfe a Manresa, llocs plens de silenci i cap ésser humà en els que es generen unes àmplies sensacions poètiques com passa habitualment quan presenciem l'abandó i la decadència. Una ruta sota mateix de les cases de La Guia i molt a prop de la també abandonada fàbrica de La Farinera, amb els edificis de la Balconada al fons, vies de tren, catenàries, casetes i un alt pou d'aigua que presideix amb la seva esvelta altura tot l'escenari. Convertir en plàstica allò que veiem resulta relativament fàcil per un artista amant de la solitud quan connectes amb els elements dispersos i que formen motivacions per estar pintant. Curiosament sóc potser l'únic pintor que ha volgut treballar en aquest espaí tan generós, sempre és així, els altres arriben quan els hi ensenyo el treball fet, la gent té per costum dormir en els buits facebooks i morir-se de por davant el perill del virus actual. Pintures sobre paper de 50 x 70 centímetres.
ANTICS-MAGATZEMS-MERCADERIES-RENFE-MANRESA-PINTURA-PAISATGES-TRENS-LLOCS-ABANDONATS-CATENARIES-POESIA-ART-PLASTICA-PINTOR-ERNEST DESCALS
He volgut tornar a pintar els paisatges que hi han en l'esplanada dels antics magatzems de mercaderies de la Renfe a Manresa, llocs plens de silenci i cap ésser humà en els que es generen unes àmplies sensacions poètiques com passa habitualment quan presenciem l'abandó i la decadència. Una ruta sota mateix de les cases de La Guia i molt a prop de la també abandonada fàbrica de La Farinera, amb els edificis de la Balconada al fons, vies de tren, catenàries, casetes i un alt pou d'aigua que presideix amb la seva esvelta altura tot l'escenari. Convertir en plàstica allò que veiem resulta relativament fàcil per un artista amant de la solitud quan connectes amb els elements dispersos i que formen motivacions per estar pintant. Curiosament sóc potser l'únic pintor que ha volgut treballar en aquest espaí tan generós, sempre és així, els altres arriben quan els hi ensenyo el treball fet, la gent té per costum dormir en els buits facebooks i morir-se de por davant el perill del virus actual. Pintures sobre paper de 50 x 70 centímetres.
