INTERIOR-FABRICA-ELS POLVORERS-MANRESA-SENSE SOSTRE-FINESTRALS-LLUM-DECADENCIA-INDUSTRIAL-TERRES ENFONSATS-DOCUMENTAR-PINTOR-ERNEST DESCALS

 INTERIOR-FABRICA-ELS POLVORERS-MANRESA-SENSE SOSTRE-FINESTRALS-LLUM-DECADENCIA-INDUSTRIAL-TERRES ENFONSATS-DOCUMENTAR-PINTOR-ERNEST DESCALS

ELS POLVORERS-FABRICA-ABANDONADA-INTERIOR-ART-PINTURA-MANRESA-PARETS-FINESTRES-PENOMBRA-HISTORIA-INDUSTRIAL-CATALUNYA-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS

De veritat que no entenc com ningú ha pintat aquests llocs que guarden la història industrial de la ciutat de Manresa i també de tot Catalunya, aquests temes sempre em toquen fer-los a mi, potser no hi ha gens d'interès per saber el que queda de les velles fàbriques manresanes, cap problema, el meu factor d'artista historiador complirà amb l'objectiu, com sempre intento de fer. Dins de l'antiga fàbrica dels Polvorers, que està tocant la farinera de La Favorita, dues de les poques fàbriques de temps passats que encara queden a la ciutat, podríem dir dos monuments industrials que potser demà ja hauran caigut del tot perquè ningú cuida restaurar-los com a peces històriques de casa nostra, en llum de penombra plena d'antics misteris i rastres de les persones que hi van treballar, elaborant la pólvora que es necessitava per la mineria i els assumptes militars, les parets i les finestres formen un deliciós bodegó amb llums i missatges de l'ahir. Aquesta nau està prou ben conservada per poder pintar les escenes íntimes dels seus interiors. Em motiva el fet de documentar i la plàstica que genera l'especial il·luminació, gammes sordes un una pintura de l'artista pintor Ernest Descals sobre paper de 50 x 70 centímetres. Obres de paisatges diferents dels que estem acostumats a veure, i que entronquen amb les nostres arrels.

FABRICA-ELS POLVORERS-MANRESA-ART-PINTURA-SENSE SOSTRE-TERRES ENFONSATS-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS

Dins de l'antiga fàbrica dels Polvorers, fabriques en la carretera de l'estació del tren que són testimonis de la decadència industrial en la ciutat de Manresa, província de Barcelona, Catalunya central, unes parets sense sostre i uns terres enfonsats pel pas del temps, la paret central ens mira en silenci amb unes finestres que formen com una cara amb ulls, algunes columnes de ferro ajuden a aguantar l'estructura perquè no caigui tot, la llum inunda l'interior i produeix contrastos de clars i foscos, al fons uns arbres que sembli volen manifestar-se amb el missatge que tot s'acaba en aquest món, ells, els arbres tenen una vida més assossegada i llarga, i saben de la caducitat de les obres dels éssers humans, d'alguna manera tinc la sensació de reviure l'època de la caiguda de l'Imperi Romà, estic sol pintant entre el silenci i la pols, són pintures documentals de l'actualitat manresana. Pintura de l'artista pintor Ernest Descals sobre paper de 50 x 70 centímetres, una altra vegada vull pintar l'inèdit, allà on ningú ha pintat mai, una matèria en què soc especialista, el Destí així ho ha volgut, he de ser l'observador que amb els pinzells atrapa els moments.

FABRICA-ELS POLVORERES-MANRESA-ART-PINTURA-BASSA-LLUM-INTERIOR-SENSACIONS-LLOCS-AMAGATS-PINTOR-ERNEST DESCALS

INTERIOR-FABRICA-ELS POLVORERS-MANRESA-PINTURA-ART-FINESTRALS-TERRA ENFONSAT-PROFUNDITAT-PINTOR-ERNEST DESCALS

 INTERIOR-FABRICA-ELS POLVORERS-MANRESA-SENSE SOSTRE-FINESTRALS-LLUM-DECADENCIA-INDUSTRIAL-TERRES ENFONSATS-DOCUMENTAR-PINTOR-ERNEST DESCALS-

He volgut documentar amb l'art de la plàstica sensorial i observadora les sensacions d'estar pintant dins l'antiga fàbrica dels Polvorers, decadència industrial de la ciutat de Manresa, edificis que cauen a trossos davant els nostres ulls, les llums que hi he trobat m'han permès fer una sèrie de pintures amb terres enfonsats, sense sostre, i amb parets amb finestrals, llocs com la bassa em produeixen molta emoció, tinc ganes de banyar-me dins les seves fosques aigües que van a parar al riu Cardener, obres amb penombra i profunditat, impressions del viatger que en aquest cas no ha hagut de sortir de la ciutat. Amb la pintura vull treballar i mostrar les antigues fàbriques manresanes que són testimonis del nostre temps, buit i sense esperances, això mateix és un simbolisme que inclou la història de la Catalunya actual.